R·I·P· Reborn In Power
En clau femenina
UNA ESTÈTICA DE L'INVISIBLE
(...) «Estem immersos en un món molt més gran del que la vista pot arribar a percebre» diu l’artista, «m’interessa fer visible el que no ho és»
(...) El metacrilat és un descobriment fonamental en la conquesta d’aquesta nova plàstica etèria i, també, de la tridimensionalitat. La recerca d’una transparència que permeti veure més enllà o a través a Clara (2024) és literal: el color-pigment (RYB) ha sigut substituït pel color-llum (RGB) en el format d’unes imatges en moviment que travessen una massa esfèrica de vidre.
Si bé és cert que aquest és un dels eixos vertebradors que guia la seva recerca com a creatiu, també ho és que Torrent Pagès mai no és el mateix i s’actualitza i renova permanentment. El R.I.P. del títol, que significa «renéixer empoderat» (Reborn In Power) , inevitablement al·ludeix a la mort, però no a la mort com a aquest tema tabú que tant ens espanta, sinó com a quelcom quotidià que observem constantment al nostre entorn, que experimentem naturalment cada nit en ficar-nos al llit, cada cop que deixem enrere certes coses per tal d’obrir-nos a altres de noves. En definitiva, a la mort com a transmutació, com a renovació contínua. Un renéixer que, proposa el subtítol, és necessari que sigui «en clau femenina».
L’artista es refereix a l’«energia femenina» com a arquetip i com a part d’un binomi que es manifesta en totes les coses i en cada individu, independentment del seu gènere i que s’expressa a través de qualitats com ara la intuïció, l’emoció, la nutrició, la receptivitat, la creativitat, la compassió o l’empatia.
Germina Bastardas
Historiadora de l'Art
Fragment del catàleg de l'exposició
Expressivitat íntima, a la vegada que expansiva, d'unes obres que ultrapassen els seus límits.
Camins que defineixen una ànima que descodifica i dona forma a l'insondable amb el propòsit d'integrar-lo a la nostra realitat.
Lluís Marrasé i Meler, periodista i activista cultural
(...) Però Torrent Pagès no advoca per un predomini de la feminitat, sinó que reivindica el seu lloc en la “polaritat”, per recuperar l’equilibri en una societat que considera descompensada cap al pol contrari i com a clau per a un futur millor _o, ras i curt, per a un futur_. I tracta de desvetllar les nostres consciències, és clar, com ell sap: a través de l’art, de manera creativa, constructiva, i no generant nous conflictes com observa que es fa des d’altres àmbits com ara l’activisme.
(...) Però aquesta reivindicació de Torrent Pagès no és exclusivament temàtica, sinó que es troba en la pròpia manera d’entendre l’obra d’art.
En efecte, ens trobem davant d’un art especulatiu que planteja preguntes que també són formulades des d’altres camps o disciplines. La diferència és que no ho fa des del raonament o el discurs argumentatiu (logos) _associat a l’energia masculina_, sinó des de l’estètica _aisthesis, que es tradueix com a sensibilitat, experiència, percepció directa_, i allà on aquelles topen amb els confins de la raó, com escriu Eudald Camps, referint-se a l’artista, «el gran avantatge amb què juga l’art: [és] la possibilitat d’expressar ‘de cop’ _ fent-les visibles_ qüestions d’ordre metafísic, filosòfic, polític o espiritual _entre altres_ que quasi sempre es resisteixen a ser abordades de manera ‘directa’ pel discurs convencional». Contràriament a l’afany de conquesta intel·lectual propi de les ciències, des d’aquesta «clau femenina» Torrent Pagès no pretén soscavar el misteri, sinó que l’evoca, respectuosament: possibilita que es manifesti amb tota la seva complexitat.
© Fotografies: Sergi Batlle
© Vídeos: TV3 i Clara Peix
